You are the one that I want

timon

Ho estic fent el millor que puc. Ho estic fent el millor que puc amb el que tinc. O millor dit amb el que no tinc.

De forma equivocada em volia plantejar el següent any de la meva vida com un temps que havia de passar i que jo no podia controlar. Com un temps de caució, una pausa que l’univers m’obligava a fer per compensar tot el que m’ha donat de cop. Però no és així. Per molt mal que em fagi que estiguem lluny no és així. No és nomès una putada això. A l’hora que sí que ho és també és una oportunitat. També és un repte. També és algo que podem superar.

Ja sé que és super clixé dir que si superem això serem més forts que mai blablabla. Jo no vull dir això, perquè no crec que les relacions es puguin medir en duresa. No obstant, crec que és una bendició a la seva manera. Trobar-te tant a faltar em fa adonar-me de quant m’importes. Em faig idees al meu cap sobre situacions que no han passat mai i de vegades crec que això si que no és bona idea, pero desprès parlem i em sorprens deu mil cops i més superant tot el que em pugui imaginar.

Potser m’estic enganyant i quan tornem a estar junts ens adonem que sens en va anar la pinça, que vem perdre el nord decidint intentar-ho i que més hauria valgut que cadascú tornés a casa seva i hagués guardat a l’altre a la caixa dels records. Però realment sé que mai m’arrepentiré d’haver-ho fet d’aquesta manera. Perquè si funciona (que funcionarà) pot ser (i confio en que serà) la millor cosa que haguem tingut mai.

N.

Publicités